novel·las

Historias de un asesinato capitulo (1)

Havia una vez en una ciudad hubo una epoca de terrorismo y de saqueos un dia en el cuartel general de la policia secreta recibieron una llamada y Eric la cogió
-Diga? Que ocurre?
-AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
-Eh? chicos ha pasado algo!
-Que? dijo Rubén
-No lo se pero algo bueno no , Laura averigua el numero i la direccion de este numero de telefono cuando lo averigues nos informas
- De acuerdo
-Espera! que ya se de donde viene
-Ya? ahora vengo Ruben vamos avisar a los demás
-Que direccion es?
- Pone avenida Angel Sallent nº 96 1º1ª preguntad por Carmen
Un rato despues en la casa de Carmen...
Pum!
- Sino llego a tirar la puerta abajo no entrabamos eh? la ventana esta abierta Eric ves a registrar el comedor i el dormitorio Albert tu la cocina y el primer lavabo yo ire al segundo lavabo y a la sala de estar
-Chicos venid aqui! rapido!
-Que pasa? dijo Rubén
-He encontrado la victima! esta en el lavabo estirada en la bañera y limpia
-El asesino no ha querido dejar huellas ni indicios para pensar un possible criminal por ahora no descartamos la posibilidad de un suicidio pero es muy pequeña la posibilidad.
Ei he visto algo en el suelo dijo Eric una tarjeta muy sospechosa
-Albert Juanma quedaos aqui buscando indicios i pistas Eric tu yo yo cogemos el Coche patrulla y iremos a la direccion que pone en la tarjeta
-Vale venga hasta luego por cierto si pasa algo nos avisais al movil
-Vale adiós
Al llegar a la direccion vieron un callejon sin salida y un piso abandonado subieron las escaleras hasta llegar al primer piso y justamente al abrir la puerta alguien disparó a Rubén
-Argh
-Que? esto es una emboscada! grito Eric
-jajajajajaja
Alguien disparo desde la escalera y se rio
- Refuerzos necesito refuerzos aqui Eric me ois Laura estas?
-Si que pasa?
-Mandad una ambulancia y 2 patrullas para rodear la zona
-Vale que ha pasado?
-Alguien ha disparado a Ruben mientras estavamos intentando abrir la primera puerta del primer piso
5 minutos despues llegaron los refuerzos
-Subamos arriba que alomejor hay alguien!
-Vamos
Cuando llegaron al piso de arriba no havia nadie se havian escapado por el tejado pero 1 quedo atrapado por 1 policia
-Miquel Sara llevaoslo a comisaria a tomarle declaracion rapido no hay tiempo que perder dijo Ruben!
continuara.....

Conte

Hi havia una vegada en un país molt llunyà on hi vivia un noi anomenat Gobby vivia amb la seva mare, el seu pare i la seva germana gran, vivien en una casa molt gran com una mansió.
Un dia en Gobby va anar al poble que hi havia al costat de casa seva a comprar el dinar que li havia apuntat la seva mare, però de sobte mentre estava creuant el carrer un va veure un home misteriós amb una capa com la del Conde Dracula i amb una caputxa que no se li veia el cap i al arribar a la vorera va veura com agafava a una nena petita i s’e l’emportava quan es va girar per salvar a la nena el Home havia desaparegut .
Uns dies despres al col·legi tothom estava preocupats per aquella noia que es deia Mercè i anava al mateix col·legi quen Gobby , per aixo en Gobby va dir que el altre dia va veure un home agafant a la Merce i emportant-se’la i en gobby no va poder fer res per savarla .Llavors tot el col·legi es van separar pel poble buscant a la Mercè el Gobbi i un grup de professors i alumnes es van endinsar en el bosc fins arribar a un altre poble quan van arribar al poble van veure molta gent extranyament vestida i el Gobby no pudia distinguir qui era el sagrestador peró despres va veure un castell al dalt d’una colina i va decidir de anar amb els professors i els alumnes .Quan van pujar al castell van tocar a la porta i es va obrir sola van entrar i tot era molt fosc van agafar una espelma per orientar-se per aquell castell tan obscur, en Gobby i els professors i alumnes van pujar al segon pis on s’escoltaven crits i al pujar van veure la Mercé vestida amb una capa com la que portava aquell home tan sospitos .
A la habitació on era la noia nomes hi havia els professors els alumnes i en gobby van entrar sense fer soroll van deslligar a la Mercé de la cadira i s’en van anar a buscar el home , pero no el trobaven despres van tornar a baix on a la porta hi havia algu
.Llavors li van preguntar si havia vist alguna persona sospitosa per allà i va contestar
- Si soc jo!
Tothom es va espantar i va començar a cridar com bojos i van encendre la llum i van descobrir que estaven al castell del “conde Dracula” i desde aquell dia no van tornar a veure mai més a en Gobby ni a ningu de aquell col·legi
Potser ara son complices del Dracula.

Fiiiii